AFRODITA

Afrodita era en la mitologia grega, la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. Tot i que en la cultura moderna es fa referència a ella com la deessa de l’amor, antigament no es referia a l’amor en sentit romàntic sinó en sentit eròtic. Els seus atributs són les roses, la petxina, la poma i el colom.

Menta: planta originària del centre i el sud d’Europa de la qual s’aprofiten les fulles i els extrems florits de la tija. És un bon remei pels problemes de l’aparell digestiu per via interna. Per via externa s’utilitza per fer gàrgares, inhalacions, és antisèptica, antifúngica i antivírica i té també propietats anestèsiques. No és tòxica però l’oli essencial en quantitats elevades pot tenir efectes secundaris com picor de les mucoses.

Fonoll: planta originària de la conca mediterrània, s’utilitzen tan els fruits, l’arrel i les fulles. Per la via interna té un efecte carminatiu, alleuja el dolor intestinal i és utilitzat en diferents problemes gàstrics. També estimula la secreció de llet a les mares lactants, és un bon expectorant indicat pel tractament de la tos crònica, té propietats diürètiques i els seus fruits i oli essencial són antiespasmòdics. Per la via externa les fulles estimulen la motilitat gàstrica i s’utilitzen per fer rentats d’ulls. Cal tenir en compte que l’oli essencial és en part tòxic i cal controlar-ne la quantitat.

Romaní: planta procedent de zones seques del Mediterrani, de la qual se n’aprofiten les fulles, els capítols florals i a vegades les arrels. S’utilitza per tonificar la circulació sanguínia i el sistema nerviós, és un bon remei hepàtic i també per estimular la menstruació. L’oli essencial és antisèptic, estimula la circulació i la cicatrització, tot i que pot generar gastritis i irritacions.

Canyella: planta de climes humits i zones tropicals, que se n’aprofita principalment l’escorça. S’utilitza per mitigar problemes intestinals i d’estómac, però també té una acció vasoconstrictora que la fa indicada per tractaments de ginecologia. A més és antisèptica i antimicòtica per via externa. Cal anar en compte que en dosis elevades pot provocar somnolència, tristesa, augmenta el ritme cardíac i respiratori entre altres.

Rosa: planta molt estesa de la que s’utilitzen els pètals, dels quals se n’extreu l’hidrolat o aigua de roses, l’oli essencial i els extractes. Per via externa es pot utilitzar per fer gàrgares, com a loció o com a col·lutoris i col·liris. També millor l’aspecte i el sabor de altres infusions i és molt utilitzada en cosmètica. No presenta toxicitat ni efectes secundaris.

*Informació extreta de la “Enciclopedia de fitoterapia y plantas medicinales” del Dr. Josep Lluís Berdonces