DIANA

En la mitologia grega Àrtemis era la deessa dels llocs salvatges i naturals, de la caça i els animals. Germana bessona d’Apol·lo, va ser nomenada deessa dels recent nascuts i els parts ja que el va ajudar a néixer segons la mitologia. També va ser representada com la deessa de la Lluna, mentre que el seu germà era la personificació del Sol. Considerada també la protectora de les dones joves, lliures i independents del domini de l’home. Els seus atributs són l’arc i les fletxes, els carros, la lira i els animals.

Marialluïsa: planta originària d’Amèrica del Sud de la qual se n’utilitzen les fulles. Té propietats estomacals, afavoreix la digestió, és sedant de la tos, expectorant i espasmòdica, i ajuda a fer baixar la febre. També s’utilitza per aromatitzar moltes infusions i és molt emprada en perfumeria, gràcies a la riquesa i aroma dels seu oli essencial.

Camamilla: planta procedent del sud d’Europa de la que se n’aprofiten els capítols florals i l’oli essencial. Té efectes tònics i estimulants de l’aparell digestiu i les secrecions. És una bona antiespasmòdica i digestiva, molt recomanada amb afectacions d’aquest aparell. També és utilitzada per tractar problemes amb la menstruació, com la dismenorrea o la amenorrea i per alteracions amb el sistema nerviós. Com a col·liri s’utilitza com a antiinflamatori, per tractar la conjuntivitis i per alleujar els ulls inflats. No presenta efectes tòxics o secundaris.

Fonoll: planta originària de la conca mediterrània, s’utilitzen tan els fruits, l’arrel i les fulles. Per la via interna té un efecte carminatiu, alleuja el dolor intestinal i és utilitzat en diferents problemes gàstrics. També estimula la secreció de llet a les mares lactants, és un bon expectorant indicat pel tractament de la tos crònica, té propietats diürètiques i els seus fruits i oli essencial són antiespasmòdics. Per la via externa les fulles estimulen la motilitat gàstrica i s’utilitzen per fer rentats d’ulls. Cal tenir en compte que l’oli essencial és en part tòxic i cal controlar-ne la quantitat.

Sàlvia: planta procedent del sud d’Europa, de la que se n’utilitzen les fulles i les flors, tant amb infusió, com oli essencial. És un bon limitador de la suor i altres secrecions, com la làctia i salival, pel que es recomana de prendre en processos de sufocacions, però en canvi es desaconsella en la lactància i en casos d’insuficiència renal durant l’embaràs. També és un bon regulador menstrual, estrogènica i d’espasmes, actua també en el sistema digestiu, com a estimulant digestiu i disminuint-ne les flatulències. Per via externa és, a més, astringent i antisèptica. Cal tenir en compte que l’oli essencial pot ser tòxic.

Hibisc: planta originaria d’Egipte i la Índia, de la que se n’utilitza el fruit immadur i les llavors. Les llavors tenen un efecte estomacal i s’usen per combatre el mal alè. Per via externa és un bon protector local de mucoses o pell i té propietats mucilaginoses i emol·lients quan s’utilitza en forma de cataplasma. També se’n fan tisanes com a agent de color, és afrodisíaca i insecticida.

Calèndula: planta originària del sud d’Europa i d’Àsia Occidental, de la que s’utilitzen els capítols florals i rarament les fulles, tant en infusió com per via externa. Té propietats sudorífiques, estimulants, antiespasmòdiques, estimulants del sistema digestiu i hipotensores. Es recomanada en casos de regles irregulars principalment per la seva activitat estrogènica. També té efectes sobre infeccions, actuant com a antibacteriana i fungicida, s’utilitza en problemes de la pell com cremades, èczemes, picades d’insectes o meduses i irritacions, ja que calma i suavitza les zones afectades. No té efectes tòxics.

Estèvia: planta procedent d’Amèrica del Sud, que se n’usen les fulles que tenen un gust ensucrat, en decocció i en forma d’extracte. S’utilitza com a edulcorant, per tractar la hipertensió arterial i les arítmies i taquicàrdies del cor. Sembla que ajuda a reduir la glucosa en sang, fet que la fa una bona diürètica i tònica. Encara s’estan estudiant els seus efectes però no se li ha reconegut cap toxicitat per el moment.

*Informació extreta de la “Enciclopedia de fitoterapia y plantas medicinales” del Dr. Josep Lluís Berdonces